A ComoMeOyes hem desenvolupat una aplicació per simular com ens sent una persona amb sordera.

Prem la imatge de dalt per anar a l’aplicació ComoMeOyes i experimentar aquesta simulació d’audició com una persona sorda. Si disposes de l’audiograma d’una persona que coneixes amb pèrdua auditiva, et recomanem que personalitzis l’audiograma que trobaràs, per a “posar-te a les seves oïdes” per uns instants y sentir com ell o ella.

Com funciona l’aplicació ComoMeOyes?

Després de gravar la teva veu durant un màxim de 10 segons, l’aplicació ComoMeOyes crea 4 vídeos. El primer d’ells és simplement la teva veu, tal com tú la sents. El segon és la simulació de com sent la teva veu la persona amb sordera que té la pèrdua auditiva especificada en l’audiograma, tal com tú l’hagis definit (escollint l’opció “pèrdua lleu”, “pèrdua moderada” o “pèrdua profunda”, o bé personalitzant-lo amb les dades de l’audiometria de la teva persona coneguda). Els dos darrers vídeos corresponen a aïllar únicament la pèrdua auditiva de cadscuna de les dues oïdes (dreta i esquerra).

Per a què serveix l’aplicació de ComoMeOyes?

L’objetiu de l’aplicació de ComoMeOyes és escoltar la nostra pròpia veu, “amb les oïdes” d’una persona amb discapacitat auditiva. Viure per nosalters mateixos com sent la nostra veu una persona amb sordera ens permet “posar-nos en la seva pell”, o millor dit, “posar-nos en les seves oïdes”. És una experiència d’empatia.

“Per a què serveix l’empatia?”, poden preguntar-se alguns. Bé, a part de les explicacions òbvies, a les persones més reticents els preguntaria: per a què els sers humans tenim la necessitat de comunicar-nos? Posar-nos a la pell d’un altre té moltes conseqüències, i algunes d’aquestes conseqüències poden arribar a ser vitals.

Com podem sentir com una altra persona?

Fàcil: les persones amb discapacitat auditiva coneixen amb precisió quin és exactament el seu dèficit auditiu. Saben quina pèrdua exacta pateixen les seves oïdes a cada freqüència d’un sò. Gràcies a l’audiometria.

Quan una persona amb discapacitat auditiva es fa una audiometria, se li mesura la pèrdua d’audició en tot un ventall de freqüències. El resultat d’aquestes medicions es resumeix en una gràfica: l’audiograma.

Què és un audiograma?

Cada persona amb sordera disposa d’un audiograma que indica, per aquesta persona, quin grau d’audició té. Es medeix la pèrdua auditiva en cadascuna de les dues oïdes. La pèrdua auditiva no té perquè ser sempre simètrica; és més, normalment la corva de l’audiograma per l’oïda esquerra i per l’oïda dreta solen tenir lleugeres variacions, i en més esporàdiques ocasions aquestes diferències poden ser molt grans.

Normalment, quan algú ens diu “tinc sordera”, ens imaginem com sent. Però és habitual que aquesta imaginació no sigui encertada. Ens imaginem que “sent menys”, però la pregunta en realitat és “quant menys?”. I aquesta pregunta és important, perquè afecta a com ens comuniquem amb la persona que té sordera.

Afecta al volum de la nostra veu. Afecta a quant ens esforcem per què vegi la nostra cara i pugui recolzar-se en la lectura labial si li cal. Afecta al ritme de les nostres paraules. Afecta a quant vocalitzem. Afecta a què volguem aprendre el llenguatge de signes del seu país.

Si és el nostre company d’escola, afecta perquè pot no haver sentit al professor mentre aquest estava d’esquenes escrivint a la pissarra, pensant que els alumnes ja el sentien. I afecta a l’hora d’esbarjo, quan tots els alumnes parlen a crits i tots alhora, i la persona amb sordera, lluitant contra aquella invasió de sons indesxifrables a vegades fins i tot per les persones sense sordera, no pot distingir més que paraules aïllades, i ha de tractar d’esbrinar quines són la resta de paraules que ha dit cadascun dels seus companys, tractant de mantenir la conversa i de poder donar la seva opinió i sentir-se integrat.

Si és el nostre amic, afecta quan ens comuniquem amb ell per telèfon, per decidir fer una trucada en vídeo si cal, i ambdós poder gaudir al màxim de la conversa.

Si és un company de feina, o el nostre empleat, afecta si podem triar a qui assignem unes feines amb més pès d’atenció al públic o en entorns més sorollosos; no pàs perquè no pugui fer-les com qualsevol altre, sino perquè potser no hi ha necessitat d’afegir un nivell més de stress, adicional als que assumeix com la persona sense pèrdua auditiva. Afecta a l’hora de decidir que n’hi ha prou amb transmetre-li instruccions o informes de forma telefònica, o potser és millor fer-ho en persona. compañero en el trabajo, o nuestro empleado, afecta para preferiblemente no darle tareas de atención al público, que aunque puede hacer igual de bien suponen un estrés adicional al que sufre una persona sin pérdida auditiva. Afecta a la hora de decidir que basta con transmitirle instrucciones o informes de forma telefónica o que es mejor hacerlo en persona.

Afecta a l’hora de descobrir que una persona sorda pot tenir talents més desenvolupats que una altra persona sense pèrdua auditiva, potser, perquè la persona amb sordera s’ha passat tota la seva vida observant no només les paraules del seu interlocutor, sinó també cada detall de les seves expressions facials, gestos, i resta de senyals de llenguatge corporal, quan li transmetia cada missatge, dia a dia, any rera any de la seva vida. I seguirà fent-ho.